06.10.2017 — 22.12.2017 -> Exposició actual!

Idoia Montón: Aquellos

Inauguració: divendres 6 d’octubre de 2017 a les 19h




Abastar a tots els éssers, els visibles i els invisibles

Quan vaig veure per primera vegada Anunciación en Virgen del Carmen 6, obra nascuda d'una proposta site-specific per una marquesina d'autobusos, la sensació va ser colpidora. Resulta difícil traslladar una impressió física a una imatge però Idoia Montón (Donostia, 1969) ho aconsegueix en aquest dibuix-collage de grans dimensions. L'obra es situa en un carrer com tants altres del nostre paisatge urbà: una claveguera, com si d'un llum d'Aladí es tractés, sorgeix un monstre que es fa visible en l'arribar a l'exterior, envoltat d'un fum de carn viscosa, apareixent com una ombra que nia a les clavegueres de la ciutat, com la seva arrel arrencada de soca-rel, transformant d'aquesta manera l'anodí carrer Verge del Carme en un lloc místic, com ho va ser per Dalí l'estació de Perpinyà. No ens val una visió formal, estètica o conceptual per entendre aquesta obra, és una experiència traslladada al llenguatge pictòric, representa un esdeveniment quasi religiós, en el qual l'artista actua com una vident, una mèdium que relata el món amagat, invisible per a la majoria dels mortals.

Al costat d'aquesta obra m'agradaria aturar-me en un altre collage de menor grandària, S/T (2011), que mostra un autoretrat d'esquena al carrer del collage anterior. En aquest cas, o així m'ho sembla, Idoia va vestida de frare medieval. Es tracta d'un autoretrat brutal, la principal característica és la desaparició dels seus ulls. A través d'ell entenc el paper de l'artista com algú que vol mostrar el que sent més que el que veu, elevant aquesta imatge al terreny místic.

A la invitació per a l'exposició apareix una altra d'aquestes obres que revela la potència inusitada pròpia dels treballs d'Idoia. Sota la terra de la tan remoguda Plaça de les Glòries, en què treu el cap al fons el nou Museu del Disseny, sorgeix una espècie de peix ratlla que absorbeix la ciutat comprimida mitjançant un efecte de Photoshop, encara que més que menjar-la sembla que fos aspirada per la seva purificació. Aquesta peça és exemple d'aquesta relació contínua d'Idoia per incloure l'animal com a contrapunt o en convivència amb aquest nou entorn en què vivim que ella interioritza gairebé diria, i amb el màxim respecte, de manera animal.

Sembla que amb aquestes obres i la resta de peces de l'exposició Idoia ens tractés de dir que l'ésser humà és una ínfima part del tot. Amb la seva mirada visitem un inframón on les lleis animals i de la natura són diferents de les nostres. Sento les seves peces en què apareixen mapes de la ciutat com si es tractessin dels camins de cau d'un ratolí de camp. Una d'elles ens presenta a un ésser alat que aboca a través d'una canonada sang a un mapa previsiblement urbà, tot i que és cert que un no sap si l'ocell està només sagnant o que amb la seva entrega li està donant vida a la ciutat; potser mai sabrem el significat exacte però sí que ens adonem que aquella viu, com si es tractés d'una antiga ofrena ritual, a través d'aquesta acció guaridora.

Apropar-se al món d'Idoia és veure's atrapat per un univers fascinant, no per meravellós sinó per veritable. No és fàcil trobar en l'actualitat a artistes tan autèntics i amb un recorregut tan personal com Idoia Montón. Veure cada obra seva és una celebració.

– Alberto Peral



Descarregar invitació -> .pdf [40 KB]

Web de l'artista -> veure