02.12.2016 – 21.01.2017 -> Exposició actual!

Alejandra Jaramillo – Silvia María Triana: No hábil, sino ágil

Inauguració: divendres 2 de desembre de 2016 a les 19h


El projecte No hábil, si no ágil[1] és el resultat d'un procés de diàleg a tres bandes entre Alejandra Jaramillo, Silvia Maria Triana i ferranElOtro.

L'origen del projecte no sorgeix de la necessitat de plantejar una tesi sobre la qual construir un entramat conceptual, sinó que al contrari, pretén establir o potenciar les xarxes afectives com a motor de la producció artística contemporània. Del llatí affectus, els afectes són entesos com les passions de l'ànim. La noció d’"afecte" la va proposar ja en el segle XVII Baruch Spinoza, on parlava que els cossos s’afecten i deixen empremtes sobre els altres cossos (affectio). Ha estat un tema recurrent en la història de la filosofia però, a poc a poc, s'ha anat incorporant en el context acadèmic anglosaxó, que pensen l'afecte des de la cultura i, sobretot, l'art.

Per naturalesa, els afectes, no es poden llegir a un nivell individual, al contrari, es reconeixen a partir de les relacions que vinculen les persones, i en aquest sentit el projecte No hábil, si no ágil pretén reconstruir les relacions que han anat sorgint al llarg de tot aquest temps.

L'exposició és el resultat d'un procés que va començar al desembre del 2015 amb unes converses i va prendre la formalització d'un club de lectura conjunta a tres bandes, en els quals s'han treballat temes com procés, afecte, desplaçament, residència, domèstic, accident o temps.

Tots aquests temes han funcionat com a conceptes que s'han anat treballant per construir un mapa conceptual amb el qual posteriorment s'han articulat les cinc etapes de l'exposició, una primera, que funciona a manera de pròleg i quatre etapes, en les que passa una cosa molt semblant al que succeeix amb els processos de dol, un procés d'adaptació amb retrocessos i avanços.

Les obres resultants que aniran ocupant la sala d'exposicions en els pròxims dos mesos, són molt properes als moviments de desmaterialització de les pràctiques neoconceptuals, però que a diferència d'aquestes, que tenen un caràcter més fred, tenen un component més corporal , en certa manera, el que podríem arribar a entendre com "taca humana”[2].

D'una banda, els treballs d'Alejandra Jaramillo es construeixen a partir de plantejar derives amb un caràcter més proper als plantejaments situacionistes. I d'altra banda, els treballs de Silvia Maria Triana es construeixen a partir de plantejar un seguit d'instruccions abstractes més properes als llenguatges conceptuals clàssics.

– ferranElOtro


1 — El títol del projecte remet a la necessitat de fugir de les capacitats de realitzar amb èxits una tasca manual (un ofici) [la negació NO] i veure les capacitats de generar noves formes de representació (formalització) [una alternativa: SINÓ ] que permeti moure’s amb soltesa i rapidesa.

2 — Concepte proposat per la comissària alemanya Ellen Blumenstein a l'exposició The Human Stain (Centro Galego d'Art Contemporánea, Santiago de Compostela, Espanya, 12.03.09 - 31.05.09) a l'hora de fer una relectura dels fons d'art conceptual i neoconceptual del propi centre d'art.


Inauguración [02.12.2016]

El mar nunca es negro [08.12.2016]

Dejar la costumbre de llorar por uno mismo / no vale la pena [23.12.2016]

Volver a la memoria [11.01.2017]

La vergüenza quema un poco [17.01.2017]

Descarregar invitació -> .pdf [72 KB]