07.06.2013 - 26.07.2013

Gerard Ortín: Inframince

Inauguració: divendres 7 de juny de 2013, 19.30h

Intervenció sonora: divendres 7 de juny de 2013, 18.00 h. (NauEstruch)

Em trobo aquests dies a Azala, un espai de residència rural a Lasierra (Àlaba), on té lloc una trobada sobre cinema i hipnosi. A grans trets, en aquest seminari s’està tractant la qualitat auràtica d’allò fílmic. Més enllà de la seva fisicitat lumínica i la seva ocupació espai-temporal, la projecció cinematogràfica ens reuneix en un lloc i la seva reverberació ens banya i afecta de manera única i irrepetible. El mateix succeeix sense jerarquia alguna amb l’aspecte sonor. El ritu finalitzat dóna pas a una nova cerimònia, la de “traducció” col·lectiva. Encara amb els ulls acostumats a la foscor i mitjançant una xerrada més aviat ressacosa, reconstruïm amb paraules mons intuïts a partir del que acavem de veure. En aquesta experiència de quatre dies estem descobrint una trama que uneix allò físic i espiritual. Dins d’aquest marc vaig proposar visionar algun material videogràfic de Gerard Ortín.

Mitjançant el seu treball s’evoca una noció de natura que no podem considerar pura i que, a causa del contacte amb allò cultural, inclou toxicitat. A través del mitjà fílmic, la mirada del Gerard escruta una natura contigua, que es pot tocar, però no propera i es posiciona davant els diferents elements sense judicis de valor. És alguna cosa semblat al que fan les tècniques d’hipnosi quan integren en el relat el context immediat, en tota la seva dimensió espacial i objectual: el tipus d’habitació, la finestra, el contacte del cos amb el terra, etc. El caràcter afectiu tampoc es deixa de costat: el fred o calor del terra, el silenci de la cambra o el soroll dels cotxes afora. Tot condicionament ha de ser pres en compte, integrat i possat en llenguatge per aconseguir induir-nos al 'trance'. Això mateix és el que fa Gerard. Inventa pròtesis instrumentals que li faciliten un determinat tipus de registre, i que després es fan palpables en els seus vídeos, no s’oculten. La mediació tècnica resulta tan visible i nua que acaba per desaparèixer i permet entrar en espiral cap a mons pulsionals, vinculant arrels i travessant èpoques i tradicions. Des d’aquí podem trobar un possible origen en el qual esbossar una formulació, una cerca, un pensament utòpic.

Els seus projectes en forma de ruta o passeig també s’han entès de vegades en clau cinematogràfica, on la mirada es defineix en el traçat d’un itinerari i la instal·lació sonora dramatitza certs trams d’aquest recorregut. Quelcom no gaire llunyà dels grups espiritistes a Catalunya que, a la fi del segle XIX i principis de segle XX, en convivència amb l’anarquisme, realitzaven excursions per superar el cos i connectar amb altres mons. Aquest afany per la captació física del real es va viure en el mateix període quan s’assajava amb la fotografia esteroscòpica. Aquesta consistia a aconseguir un efecte de tridimensionalitat amb dues imatges pràcticament iguals, en les quals habitualment es retrataven paisatges o boscos. És sobre la recerca d’aquesta tècnica que Gerard porta experimentant els últims mesos i serà la base per a l’exposició Inframince a sis galeria, on realitzarà un nou exercici. "Per Duchamp, el 'inframince' és una espècie de grau zero del perceptible, de la diferència (efecte de la repetició de l’idèntic) o de la distància (separació inframince entre dues substàncies diferents) que obre regions de sentits i de sensacions a-significants (o infra-significants)" (Un amour d’UIQ, Félix Guattari).


— Marc Vives

Descarregar invitació -> .pdf [1,14 MB]

Web de l'artista -> veure