14.09.07 - 03.11.07

Oriol Vilapuig: El flux de les aparences

Inauguració: divendres 14 de setembre de 2007, 19.30 h.

sis galeria presenta, del 14 de setembre al 3 de novembre, una exposició d'Oriol Vilapuig on es mostren 22 dibuixos, tots ells realitzats l'any 2007 i agrupats sota el títol El flux de les aparences", d'aquesta manera l'autor torna a exposar a la ciutat de Sabadell després que el 2003 ho feu al Museu d'Art de Sabadell.

El títol de l'exposició fa referència a la percepció transitòria de la nostra experiència i a la dificultat de fixar-la en un punt. Potser el que fa possible l'acte de dibuixar és la il·lusió de trobar aquest punt o per contra ens fa prendre consciència d'aquest flux. En qualsevol cas, el mon es mou entre aparentes confuses i en permanent transformació, com les formes inconsistents i amenaçants dels núvols que passen.

D'aquesta dificultat d'aferrament sorgeix el desig de reflexar-se en un temps històric i cultural que faci possible la nostra experiència. L'Art, la Cultura, apareixen també com a fonts essencials de coneixement en l'obra d'Oriol Vilapuig. Certes cites a pintors, poetes, certa evocació a un temps mític o a la pèrdua d'aquest temps, son constants en els seus dibuixos. Uns dibuixos que evoquen símbols capaços de metaforitzar-se per a evocar-nos una experiència.

Un deis dibuixos de l'exposició, el titulat Bathos, fa referència al temps i a la seva noció de finitud, així com també és una cita al gravat que sota el mateix títol William Hogarth va realitzar el 1764 i que ens parla de la fi del temps. L'autor utilitza aquesta imatge per a parlar d'una certa forma d'esgotament i d'erosió de l'època actual.

Genealogies és també una de les obres centrals de l'exposició. En ella es descriu la caiguda de l'home des dels seus orígens. Aquest dibuix ens parla de la mitologia de la creació de l'home i de la seva negació. Textos que fan referencia al mite de Prometeu, cites del llibre del Gènesi, etc. estan ocultats i l'únic que es veu és el títol de l'obra que el 1859 va publicar Charles Darwin per a explicar la seva teoria sobre l'evolució i l'origen de l'home. L'home que apareix a la part inferior del dibuix es transforma en simi, el seu aspecte és més simiesc que humà fent referència als nostres orígens reals. A la cita que fa referencia al poema de Michaux El meu rei se li afegeix la paraula Kong, en una al·lusió al popular goril·la.

Tot això es fa visible a través d'uns dibuixos d'una factura que s'aproxima al llenguatge dels infants, però no per parlar de la infantesa sinó d'una experiència que se sent fràgil, colpidora, confosa i en constant transformació.

Web de l'artista -> veure