08.09.06 - 21.10.06

Quim Cantalozella: Petita aventura africana

Inauguració: divendres 8 de setembre de 2006, 19.00 h.

En Una petita aventura africana hi trobem paisatges tropicals, personatges rodejats d’animals exòtics, boscos de color vermell estrident i d’altres amb tonalitats elèctriques. Les pintures de Joaquim Cantalozella ens plantegen petits móns, enigmàtics i captivadors, on conflueixen diferents estrats conceptuals.

El procés de treball de l’obra de Cantalozella parteix del recull de diferents tipologies de fotografies, que són retocades digitalment en un procés de lliure invenció compositiva. Aquestes imatges poden ser d’àmbits totalment diferents i abasten la imatgeria privada i la col·lectiva: arxius personals, paisatges, situacions o imatges extretes dels mitjans de comunicació (revistes, cinema i fins i tot reality shows).

Així doncs, la seva pintura és una mena de collage de diferents models fotogràfics que poden ser trobats, robats i alhora construïts. De totes maneres, el més curiós de la pintura de Cantalozella —i el que, segons el meu parer, fa que sigui especialment interessant— és que no deixa que això sigui la finalitat ni tampoc un recurs estratègic de creació artística, sinó tot el contrari: aquest procés queda relegat a pòsit conceptual per portar-nos tot seguit cap a un món totalment personal i imaginari.

Ens trobem davant de petites narracions o faules que ens mostren llocs idíl·lics i fantàstics que tots estem acostumats a imaginar. Aquest espai per a la fantasia està configurat en realitat a partir dels estereotips que tots tenim de la idea d’exotisme i, al cap i a la fi, de fugida.

En un altre nivell de significació, l’artista rescata temes propis de la tradició pictòrica i recrea gèneres com el paisatge o la figuració humana. No es tracta d’una revisió postmoderna de la pintura, sinó d’utilitzar les imatges com una mena de ready-made, fent ús d’aquests gèneres amb totes les contradiccions internes que això pugui tenir. Perquè la pintura de Cantalozella es mou en móns que a priori semblen antagònics: la neutralitat de la imatge fotogràfica i les connotacions romàntiques i idealistes del paisatge.

D’aquesta manera, la pintura de Cantalozella, que ens sedueix des d’un bon principi pel seu polit acabat tècnic, no es queda tan sols en la superfície, sinó que és una pintura que s’estratifica, que s’obre a diferents plantejaments i en què es perceben alhora diferents capes de significat.

— Marta Negre

Descarregar invitació -> .pdf [614 KB]