08.03.2013 - 26.04.2013

Sergi Botella: Hivern–Primavera

Inauguració: divendres 8 de març de 2013, 19.00 h.

Visita guiada: divendres 5 d'abril de 2013, 19.00 h.

Performance: divendres 5 d'abril de 2013, 20.30 h. (Sala 1 de l’Estruch).

sis galeria és un espai alimentat per un context de persones que va creixent: si et toca t'acull i passes a formar part d'ell. D'aquesta manera em vaig sentir interpel·lat a fer-hi alguna cosa i així em veig avui participant d'aquest projecte, convidant al seu torn a altres col·legues.

sis galeria és també un lloc de possibles. És porós i permet reescriure noves històries sense pautes ni condicions. És un espai sense protocols on un text com aquest té cabuda. El projecte de sis galeria funciona de la mateixa manera que jo entenc el meu projecte en ell, des de l'escolta. D'aquesta manera les exposicions no seran ni més ni menys adequades o oportunes, seran simplement necessàries i volgudes.

En un marc així, l'exercici que em plantejo és el d'aprofundir en el treball d'unes artistes amb les qui he compartit molt i on vull sobrepassar el límit de la proximitat respecte a la seva pràctica. Entrar sense que em notin i assistir en el que precisin. Entendre els desordres interns.

4 exposicions, 4 acompanyaments per ordre d'aparició: Sergi Botella, Gerard Ortín, Vicente Vázquez / Usue Arrieta i Momu & No Es.

* * *

Per a aquesta primera mostra que se centra en el treball de Sergi Botella, després de diversos mesos de xerrades intermitents i de regirar en foscos materials, hem decidit mostrar una col·lecció d'elements connectats des del subconscient. Tots ells donen títol a l'exposició, Hivern-Primavera, en una sort de temporada inadequada i incòmoda. Complements de vida que no encaixen en cap estació.

Hivern-Primavera clarament no és una lluita de contraris. No és un binomi d'oposats. Es tracta d'una combinació d'improbables que catalitza en múltiples. Són treballs que van des del 1992 al 2013 sense cap pretensió de retrospectiva. No hem intentat lligar caps, només fer salts de cavall que connecten químicament una cosa amb la següent, encara hagin passat més de vint anys entre una i l'altra. Hi ha peces rescatades, reelaborades i reinscrites en noves narracions, com en qualsevol altra part. Aquí simplement subratllem aquesta evidència.

El treball de Sergi Botella és d'implicació vital, ja que ell s'ha construït com a subjecte des d’allò artístic. Les seves inquietuds i les seves pulsions han configurat la seva pràctica i, indirectament, la seva persona. Va començar en les arts aplicades al mateix temps que s’introdueix en ambients de música electrònica muntant els seus propis segells i participant com a cantant d'algun que altre grup. Dos ambients, el de l'art i el de l'electrònica, que no s’han barrejat mai, han funcionat de forma paral·lela sense tocar-se.[1]

La música electrònica i l'ambient nocturn, òbviament no com a únic lloc, es presenta com a paradigma d'una dissolució de l'individu en allò col·lectiu. L'èxtasi dels cossos individuals que s'ajunten en un solament.

Per al seu treball Sergi tria el lloc més fràgil i permet que siguin els altres qui prenguin el control de la seva autorepresentació. A través de la seva mare, la seva ex-parella o els col·legues, construeix subjectivitat sota la mirada de l'altre. Presenta un cos, cedit i obert al diàleg amb l'aliè (conegut i desconegut), que és modificat i modelat constantment.

En la mostra es presenten diverses d'aquestes empremtes del seu recorregut, aquests punts claus o "noies de la corba", doncs hi ha molt de fantasia en la memòria i de deformació en l'explicació, l'única cosa que importa és com aquestes es reviuen amb intensitat una vegada i una altra.

— Marc Vives



[1] El proper divendres 5 d'abril a les 21.00 h a NauEstruch presentació, a mig camí entre un screening de vídeos i una classe de música electrònica, a càrrec de Sergi Botella.

Descarregar invitació -> .pdf [778 KB]

Web de l'artista -> veure